En un lugar de la Comunidad de cuyo
nombre no quiero acordarme, había una alcaldesa de recio porte, voz profunda, y
bolso de luisvuiton. Decían las malas lenguas que aquella añeja (puesto que
gobernaba desde hacía décadas) alcaldesa gustaba mucho de cierto destilado de
la endrina, y que a los abusos del licor se debían sus no pocos deslices, que
lejos de costarle el cargo, reforzaban aún más su posición.
Cuentan las crónicas cómo cierto día esta
alcaldesa se amorró al balcón de su fortín para animar a sus conciudadanos en
el inicio de unos famosos festejos y, empleando un batiburrillo infame de
castizo castellano (que era su lengua materna) con palabrejos que se inventó
pensando que eran propios de la lengua propia de aquella comunidad, soltó un “Deijeim (sic) pasar el verano (sic)…el
invierno (sic)…y bojquem (sic) la llegá (sic)…l’arribada…del caloret (sic), el
caloret (sic), el caloret (sic)…” que a todos dejó patidifusos.
Para saber si la alcaldesa tenía calor
por culpa de la ingesta de espirituoso (como defendieron algunos) tenemos que
conocer, primero, cómo nuestro cuerpo de animales homeotermos regula su
temperatura, y cómo el alcohol afecta a esa regulación. Pero como los circuitos
del sistema nervioso que se encargan de la termorregulación son complejos, me
limito a dejarles con un esquema y una referencia por si estuviesen interesados
en saber más.
La percepción del calor y el frío desencadenan respuestas
comportamentales y autonómicas por vías distintas. La percepción consciente del
frío hace que nos alejemos de él, del calor que lo busquemos (si no es
excesivo). Por otra parte, las reacciones automáticas frente al frío son a) la
tiritona, b) la vasoconstricción de los vasos sanguíneos cutáneos, que evita
que el calor de la sangre se pierda, y c) la termogénesis por metabolismo en la
grasa parda. Frente al calor, se produce vasodilatación y sudor. Fuente: Morrison y Nakamura 2011.
Y a lo que interesa: los efectos del
alcohol sobre nuestra temperatura corporal son algo paradójicos, ya que aunque de casi todos es conocida esa sensación de caloret (sic) que provoca la ingesta de alcohol, lo que en realidad
se produce es una reducción de nuestra temperatura corporal. O sea, que el alcohol
afecta de manera distinta a la percepción
del calor y a la regulación de la temperatura, que como ven en el esquema
siguen vías neurales distintas. Por eso,
los ratones (y los ingleses) a los que se administra alcohol tienden a buscar temperaturas
más bajas si se les da la oportunidad, y este comportamiento es
contraproducente: por una parte, se incrementa la hipotermia, lo que no es
demasiado bueno para el organismo, y por otra parte, la hipotermia disminuye a su
vez el metabolismo, es decir, se reduce la velocidad de eliminación del tóxico
de nuestro cuerpo.
Sabiendo todo esto, es evidente que la
ingesta de alcohol pudo contribuir a que la alcaldesa sufriese un caloret (sic)
que nada tenía que ver con la temperatura exterior, pero hemos de aceptar que
no disponemos de suficientes datos de lo ocurrido el día de autos como para
validar dicha hipótesis. Una explicación alternativa, aunque tal vez menos
plausible, resulta de considerar que nuestra temperatura sigue un ritmo
circadiano, siendo más elevada por la tarde-noche (es decir, cuando la
alcaldesa se amorró al balcón) y más baja por las mañanas.
------------------------------------------------------------------------------------------------
I ací, en la llengua assassinada per l'alcaldessa:
E staven ab molt gran confiança per quant eren
certificats, parlant de certa
alcaldessa de veu profunda, cos imponent i bossa de luisviuton. I deien les
males llengües que a aquella antiga (pels anys que duia governant) alcaldessa li agradava molt la cassalleta, i que als
abusos d’aquell transparent licor es devien els seus no pocs equívocs que, en
lloc de costar-li el càrrec, reforçaven encara més la seua posició.
Conten les
cròniques que cert dia l’alcaldessa s’amorrà al balcó del seu fortí per a
animar els seus conciutadans en el començament d’unes famoses festes, i, amb
una barreja infame del seu castellà castís amb paraules que es va inventar
intentant imitar el que ella pensava que era la llengua pròpia de la ciutat
sobre la que governava, va soltar un “Deijeim
(sic) pasar el verano(sic)…el invierno(sic)…y bojquem (sic) la llegá(sic)…l’arribada…del
caloret (sic), el caloret (sic), el caloret (sic)…” que va deixar tots els
veïns bocabadats.
Per a saber si l’alcaldessa
tenia calor per culpa de la ingesta d’aquell espirituós, com defensaren alguns,
hem de conèixer primer, com el nostre cos d’animals homeoterms regula la seua
temperatura i com l’alcohol afecta a
eixa regulació. Però com els circuits del sistema nerviós que s’encarreguen de
la termoregulació són prou complexes, deixe als interessats un esquema i una
referència per si vullgueren saber més.
Veure
figura dalt.
La
percepció de la calor i el fred desencadenen respostes comportamentals i
autonòmiques per vies diferents. La percepció conscient del fred fa que ens
allunyem d’ell, de la calor que la busquem (si no és excessiva). Per altra
banda, les reaccions autonòmiques front al fred són: a) la tremolor, b) la vasoconstricció
dels vasos sanguinis cutanis, que evita que la calor de la sang es perda, i c)
la termogènesi per metabolisme del greix marró. Front a la calor, es produeix vasodilatació
i suor.
I al que
interessa: els efectes de l’alcohol sobre la nostra temperatura corporal són
paradoxals, ja que tot i que de quasi tots és coneguda eixa sensació de caloret (sic) que provoca la ingesta d’alcohol,
el que en realitat ocorre és una reducció de la nostra temperatura corporal. O
siga, que l’alcohol afecta de manera distinta a la percepció de la calor i a la regulació de la temperatura, que com
es pot veure en l’esquema segueixen
rutes distintes. Per això els ratolins (i els anglesos) als que s’administra
alcohol tendeixen a buscar temperatures més baixes si se’ls dóna l’oportunitat,
un comportament que és contraproduent: per una banda, així s’incrementa la
hipotèrmia, el que no és massa bo per a l’organisme, i per altra, la hipotèrmia
redueix el metabolisme, és a dir, es redueix la velocitat d’eliminació del
tòxic del nostre cos.
Sapiguent tot
això, és evident que la ingesta d’alcohol pogué contribuir a que l’alcaldessa patira
un caloret (sic) que no es devia a la temperatura exterior, però hem d’acceptar
que no disposem de dades suficients del que va ocórrer aquell dia com per a
validar la nostra hipòtesi. Una explicació alternativa, però potser no tan
plausible, és considerar que la nostra temperatura segueix un ritme circadià, i és més elevada per la vesprada-nit (és a
dir, quan l’alcaldessa s’amorrà al balcó) i més baixa pels matins.
Potser l’alcaldessa
no havia pres res: simplement, desconeixia per complet la llengua pròpia de la
ciutat en la que exercia el seu mandat. Una pobra llengua que més mal que be no
havia deixat de ser pròpia, una pobra llengua apallissada, perseguida primer
per part de certs diem-los castellanoparlants radicals, difamada després per una guerra oberta entre
germans i veïns que no es posaven d’acord sobre com batejar-la. Què podem
afegir que no haja segut dit ja. Potser només ens quede imaginar humilment que
passaria si els gestors d’allò públic miraren cap a Suïssa no només com a
abellidor destí en el qual dipositar els seus (els) diners (dels contribuents),
sinó per a prendre exemple d’un país en el que existeixen tres [quatre, em diu en un comentari un d'eixos amics emigrats, eixos que no existeixen] llengües
oficials en les que, oh meravella!, els seus ciutadans són capaços d’expressar-se indistintament.
qué adelantados a su tiempo, ya publicando para el 20.011!!!!
ResponderEliminarEin? Hermosa, a ver cuando me paso a visitaros, la semana de Magdalena que tengo fiesta te aviso! Un besote!
EliminarQuatre! Quatre llengües oficials a Suïssa: l'alemany, el francès, l'italià i el romanx
ResponderEliminarUn besote guapetona!
Qué gran eres, Serpeta meua! Gracias por leerme, así pasen 5 años. Une Basier !
EliminarBrutal i elegant a la romana. XD
ResponderEliminarGràcies Nasi! Petons :)
Eliminar