martes, 24 de febrero de 2015

La alcaldesa y "el caloret"

En un lugar de la Comunidad de cuyo nombre no quiero acordarme, había una alcaldesa de recio porte, voz profunda, y bolso de luisvuiton. Decían las malas lenguas que aquella añeja (puesto que gobernaba desde hacía décadas) alcaldesa gustaba mucho de cierto destilado de la endrina, y que a los abusos del licor se debían sus no pocos deslices, que lejos de costarle el cargo, reforzaban aún más su posición.

Cuentan las crónicas cómo cierto día esta alcaldesa se amorró al balcón de su fortín para animar a sus conciudadanos en el inicio de unos famosos festejos y, empleando un batiburrillo infame de castizo castellano (que era su lengua materna) con palabrejos que se inventó pensando que eran propios de la lengua propia de aquella comunidad, soltó un “Deijeim (sic) pasar el verano (sic)…el invierno (sic)…y bojquem (sic) la llegá (sic)…l’arribada…del caloret (sic), el caloret (sic), el caloret (sic)…” que a todos dejó patidifusos.

Para saber si la alcaldesa tenía calor por culpa de la ingesta de espirituoso (como defendieron algunos) tenemos que conocer, primero, cómo nuestro cuerpo de animales homeotermos regula su temperatura, y cómo el alcohol afecta a esa regulación. Pero como los circuitos del sistema nervioso que se encargan de la termorregulación son complejos, me limito a dejarles con un esquema y una referencia por si estuviesen interesados en saber más.


La percepción del calor y el frío desencadenan respuestas comportamentales y autonómicas por vías distintas. La percepción consciente del frío hace que nos alejemos de él, del calor que lo busquemos (si no es excesivo). Por otra parte, las reacciones automáticas frente al frío son a) la tiritona, b) la vasoconstricción de los vasos sanguíneos cutáneos, que evita que el calor de la sangre se pierda, y c) la termogénesis por metabolismo en la grasa parda. Frente al calor, se produce vasodilatación y sudor. Fuente: Morrison y Nakamura 2011.

Y a lo que interesa: los efectos del alcohol sobre nuestra temperatura corporal son algo paradójicos, ya que aunque de casi todos es conocida esa sensación de caloret (sic) que provoca la ingesta de alcohol, lo que en realidad se produce es una reducción de nuestra temperatura corporal. O sea, que el alcohol afecta de manera distinta a la percepción del calor y a la regulación de la temperatura, que como ven en el esquema siguen vías neurales distintas.  Por eso, los ratones (y los ingleses) a los que se administra alcohol tienden a buscar temperaturas más bajas si se les da la oportunidad, y este comportamiento es contraproducente: por una parte, se incrementa la hipotermia, lo que no es demasiado bueno para el organismo, y por otra parte, la hipotermia disminuye a su vez el metabolismo, es decir, se reduce la velocidad de eliminación del tóxico de nuestro cuerpo.

Sabiendo todo esto, es evidente que la ingesta de alcohol pudo contribuir a que la alcaldesa sufriese un caloret (sic) que nada tenía que ver con la temperatura exterior, pero hemos de aceptar que no disponemos de suficientes datos de lo ocurrido el día de autos como para validar dicha hipótesis. Una explicación alternativa, aunque tal vez menos plausible, resulta de considerar que nuestra temperatura sigue un ritmo circadiano, siendo más elevada por la tarde-noche (es decir, cuando la alcaldesa se amorró al balcón) y más baja por las mañanas.

Tal vez la alcaldesa no había ingerido nada: simplemente, desconocía por completo la lengua propia de la ciudad en la que ejercía su mandato.  Una pobre lengua que a duras penas no había todavía dejado de ser propia de la comunidad, una pobre lengua vapuleada, perseguida primero por parte de ciertos llamémosles castellanoparlantes radicales, denostada después por una guerra abierta entre hermanos y vecinos que no se ponían de acuerdo en cómo bautizarla. Qué podemos añadir aquí que no se haya dicho ya. Quizá sólo nos quede imaginar humildemente qué sucedería si los gestores de lo público mirasen a Suiza no sólo como un destino apetecible en el que depositar su (el) dinero (de los contribuyentes), sino para tomar ejemplo de un país en el que existen tres [¡cuatro, me chiva en un comentario un amigo emigrado en Suiza, un emigrado de esos que no existen!] lenguas oficiales, en las que, ¡oh maravilla!, sus ciudadanos suelen ser capaces de expresarse indistintamente.

------------------------------------------------------------------------------------------------
I ací, en la llengua assassinada per l'alcaldessa:

E staven ab molt gran confiança per quant eren certificats, parlant de certa alcaldessa de veu profunda, cos imponent i bossa de luisviuton. I deien les males llengües que a aquella antiga (pels anys que duia governant) alcaldessa  li agradava molt la cassalleta, i que als abusos d’aquell transparent licor es devien els seus no pocs equívocs que, en lloc de costar-li el càrrec, reforçaven encara més la seua posició.

Conten les cròniques que cert dia l’alcaldessa s’amorrà al balcó del seu fortí per a animar els seus conciutadans en el començament d’unes famoses festes, i, amb una barreja infame del seu castellà castís amb paraules que es va inventar intentant imitar el que ella pensava que era la llengua pròpia de la ciutat sobre la que governava, va soltar un “Deijeim (sic) pasar el verano(sic)…el invierno(sic)…y bojquem (sic) la llegá(sic)…l’arribada…del caloret (sic), el caloret (sic), el caloret (sic)…” que va deixar tots els veïns bocabadats.

Per a saber si l’alcaldessa tenia calor per culpa de la ingesta d’aquell espirituós, com defensaren alguns, hem de conèixer primer, com el nostre cos d’animals homeoterms regula la seua temperatura i com l’alcohol  afecta a eixa regulació. Però com els circuits del sistema nerviós que s’encarreguen de la termoregulació són prou complexes, deixe als interessats un esquema i una referència per si vullgueren saber més.
Veure figura dalt.
La percepció de la calor i el fred desencadenen respostes comportamentals i autonòmiques per vies diferents. La percepció conscient del fred fa que ens allunyem d’ell, de la calor que la busquem (si no és excessiva). Per altra banda, les reaccions autonòmiques front al fred són: a) la tremolor, b) la vasoconstricció dels vasos sanguinis cutanis, que evita que la calor de la sang es perda, i c) la termogènesi per metabolisme del greix marró. Front a la calor, es produeix vasodilatació i suor.

I al que interessa: els efectes de l’alcohol sobre la nostra temperatura corporal són paradoxals, ja que tot i que de quasi tots és coneguda eixa sensació de caloret (sic) que provoca la ingesta d’alcohol, el que en realitat ocorre és una reducció de la nostra temperatura corporal. O siga, que l’alcohol afecta de manera distinta a la percepció de la calor i a la regulació de la temperatura, que com es pot veure en l’esquema  segueixen rutes distintes. Per això els ratolins (i els anglesos) als que s’administra alcohol tendeixen a buscar temperatures més baixes si se’ls dóna l’oportunitat, un comportament que és contraproduent: per una banda, així s’incrementa la hipotèrmia, el que no és massa bo per a l’organisme, i per altra, la hipotèrmia redueix el metabolisme, és a dir, es redueix la velocitat d’eliminació del tòxic del nostre cos.  

Sapiguent tot això, és evident que la ingesta d’alcohol pogué contribuir a que l’alcaldessa patira un caloret (sic) que no es devia a la temperatura exterior, però hem d’acceptar que no disposem de dades suficients del que va ocórrer aquell dia com per a validar la nostra hipòtesi. Una explicació alternativa, però potser no tan plausible, és considerar que la nostra temperatura segueix un ritme circadià,  i és més elevada per la vesprada-nit (és a dir, quan l’alcaldessa s’amorrà al balcó) i més baixa pels matins.

Potser l’alcaldessa no havia pres res: simplement, desconeixia per complet la llengua pròpia de la ciutat en la que exercia el seu mandat. Una pobra llengua que més mal que be no havia deixat de ser pròpia, una pobra llengua apallissada, perseguida primer per part de certs diem-los castellanoparlants radicals,  difamada després per una guerra oberta entre germans i veïns que no es posaven d’acord sobre com batejar-la. Què podem afegir que no haja segut dit ja. Potser només ens quede imaginar humilment que passaria si els gestors d’allò públic miraren cap a Suïssa no només com a abellidor destí en el qual dipositar els seus (els) diners (dels contribuents), sinó per a prendre exemple d’un país en el que existeixen tres [quatre, em diu en un comentari un d'eixos amics emigrats, eixos que no existeixen] llengües oficials en les que, oh meravella!, els seus ciutadans són capaços d’expressar-se indistintament. 

6 comentarios:

  1. qué adelantados a su tiempo, ya publicando para el 20.011!!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ein? Hermosa, a ver cuando me paso a visitaros, la semana de Magdalena que tengo fiesta te aviso! Un besote!

      Eliminar
  2. Quatre! Quatre llengües oficials a Suïssa: l'alemany, el francès, l'italià i el romanx
    Un besote guapetona!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Qué gran eres, Serpeta meua! Gracias por leerme, así pasen 5 años. Une Basier !

      Eliminar
  3. Brutal i elegant a la romana. XD

    ResponderEliminar